Hermós, polit claveller,
amb altre no em vull casar.
No muds, que no vull mudar.
Serva’t, i me servaré
tan verd com l’arbre qui té
ses rels devora la mar:
sense regar-lo, verd va,
i jo, sense festejar,
aiximateix te voldré.

Com a mi em diran: -Mestressa,
¿a on és mestre Juan?
-Ell és a taiar llenyam
dins una garriga espessa.

Es sol ja se’n va a la posta
i jo darrere es parei.
Madona, no hi ha remei
per aquesta fia vostra.