Aquesta santanyinera
que n’és sortida a ballar,
ell la varen enconar
de llet de cussa llebrera.
A Can Cuinalta, an es gendres,
los acuien de capoll,
los tanquen dins un assoll
i los donen faves tendres.
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.