A terra de la cuncanya
ets abres fan ganivets,
los cuien com ja són secs,
i, qui més fa, manco guanya.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Puigpunyent - Galilea
Camp Semàntic
Arbres i arbusts (Plantes), Feines medi rural, Humor i comicitat, Rivalitat
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
36
Volum
II
Núm de pàgina
349
Altres cançons relacionades
Si jo havia d’empeltar,
mudes de tu no prendria:
primer l’abre quedaria
com un faristol, en l’a.
A damunt Son Amengual
serraren dues formigues:
de ses cames feren bigues
i d’es cos abres de nau.
D’es cap feren dos bufets
per dinar cent criatures,
i de ses llavoradures
feren dos-cents tibulets.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Tradicionari de Mallorca
