-Bon vespre, públic honrat;
bona nit, tota la gent.
Salut particularment
a la nostra autoridat.
I s’autor m’ha comenat
que a tots vos faci present
que és es primer fonament
de tal classe de glosat.
Si en acabar no ha agradat,
en tendrem un sentiment.
-Jo també saludaré,
lo primer, an es governants,
que són los més importants
que sa justícia té,
i no heu de quedar endarrer,
siguin petits siguin grans;
així ho fan es cristians
que els agrada quedar bé.
-Estam a s’obediència
sempre a ses autoritats;
ensensats i humiliats,
respectam sa presidència.
Ho prendrem amb paciencia
si no som ben agradats .
Serem es sentenciats;
voltros fareu sa sentència.
No cregueu que per això,
la gent hàgem saludat,
ja n’estigui aconhortat,
de vós vui un glosat bo,
I si sabeu res de cor
de lo que heu estudiat.
Si de mi sou preguntat,
contestareu sense por.
-Damunt ses coses que sé,
sempre sereu contestat
si no me veig embuiat;
faré tot lo que podré.
I, quan jo preguntaré,
també estareu preparat,
perque aquell qui ha preguntat
un poc d’avantatge té.
-M’és ben igual preguntar
com si vós me preguntau;
si ben enterat n’estau,
cap dificultat hi ha.
Crec que sabeu navegar
quantra d’un mal temporal;
si enmig de mar vos trobau,
també sabreu arribar.
-Sa vostra boca és mesura;
demanau lo que voldreu;
coses bones vos traureu
de sa vostra escriptura.
Sa memòria clara i pura
tenc, i contestat sereu.
Per allà on vós vulgueu
em poreu fer s’obertura.
-Com en es pou de Jacob
el Bon Jesús reposava,
¿me direu lo que esperava,
per pegar-li un entretoc?
¿Quina dona de bon toc
hi va anar que aigo cercava
i Jesús li suplicava
caridad per beure un poc?
-Damunt lo que he estudiat,
el Bon Jesús reposava
i ets apòstols esperava
que tornassen de Ciutat,
perque havien acabat
es pa, i los ne mancava.
El seu Mestre els ho mandava
i així quedà executat.
-Lo que heu dit està molt bé,
però ara heu d’explicar
sa qui pe raigo hi va anar
qui era i lo que digué;
que la gent n’està endarrer
i amb gust vos escoltarà,
si mos poreu declarar
aquest fet com romangué.
-Era una jovençana
que amistançada vivia,
i és cert que no posseïa
una fe bona i sana,
i amb una idea molt vana
cap a Cristo s’encamina.
Ella era de Samaria,
li deien Samaritana.
-Però, ara heu de dir
com aigo li demanà,
si és que n’hi va donar,
o lo que va succeir.
Vós ho heu sentit a dir
i pena no us costarà.
Per aquí hem de caminar,
que és un preciós camí.
-Com aigo li demanava
sa berganta, amb mala idea,
essent Jesús de Judea,
no n’hi va voler donar.
Ja veis que s’aigo negar
és una cosa molt fea.
Judea i Galilea
sempre estaven a matar.
-Estudiau bons papers;
darrere no romaneu;
tota cosa la sabeu;
sou d’es mestres primerencs.
Si vos preguntamb excés,
potser vos enfadareu,
i serà perque digueu
Jesús què va fer después.
-Ell li va dir clar i net
que s’aigo que Ell posseïa,
persona qui ne bevia
no tornava tenir set.
I ella mudà de cantet
suplicant-li que en volia.
I Jesús li descobria
de sa vida es seu secret.
-En bon barco navegau;
sou un valent capità;
per cops que vos don la mar,
de cap modo naufragau,
es timó fort agontau.
Però ara heu d’explicar
ella que li contestà,
si ben entarat n’estau.

Cada dia dic: Anit
s’amor m’acomodarà.
I ara veig que, com més va,
molt més espanyada estic.

La gent de Santa Maria
braveja de bon rector;
cap vila en té de millor
ni en el món se’n trobaria.