Un temps jo duia quimeres
de festejar En Rabassó,
i ara no vaig de rabasses,
ni rabasses ni tió.
En veure vaixell, ja dic:
-Déu te guard de trabucar!-
perque tenc mon bé qui va
per la mar de dia i nit.
Sa fauç, en tenir, no deixa;
al•lotes, segau avall,
que l’amo té un cavall
devot de paia de xeixa.