Pere Juan, bade ets uis,
que aquesta al•lota t’engana:
a cada flor d’endiana
hi du més de cent embuis.

Estic com una senyora,
regalada com un peix:
tenc sa sogra qui m’adora
i es sogre per lo mateix.

Noltros venim de sa vinya
i no porem arribar.
Mu mareta té una nina
i anit l’han de batiar.
I jo he d’esser sa padrina
i es meu germà s’escolà
i mu mare sa comare
i mon pare es capellà.