Un temps, com era fadrí,
fent glosses me devertia,
i ara, de cada dia,
lo que em lleva s’alegria
és es talec d’es molí.
Pas pena que no és de creure;
per la teva amor patesc:
casi casi no meresc,
Juan, que em vénguis a veure.
Sa cunyada em fa la pala
i jo, tonto, no me’n tem.
Toca, veinada, avisè’m,
tu qui l’has perseverada.