Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.

No el vull, an es mocador,
ni l’he de mester tampoc,
perquè, si En Tomeu és mort,
vaig prometre seguir-ló.

L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.