Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
Deixa fer, estimadeta,
que tu la m’has de pagar
perque no em volgueres dar
es cinc dits de sa mà dreta.