A Son Serra de Marina,
s’hi fa bon fonoi marí.
Aquell que venia amb mi
cercava es teu, Catalina.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Desig
Santa Margalida
Desig, Erotisme velat, Herbes, Mar i ribera
7a7b7b7a
Consonant
4
818
I
53
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.