P’es diumenges aigordent
i p’es dilluns aigo fresca
per apagar es foc ardent
que tot lo meu cor rodeja.

A vint-i-un any ja té
sa casera que la mata.
El l no mira si té taca.
-Mu mare, aquest me convé;
de pressa, si m’heu de fer
sa meva roba i sa caixa.

Em diuen: −¿De qui dus dol?
¿Que és mort ton pare o ta mare?−
I jo dic: −No ho són encara;
és s’amor, qui no me vol!