El dimoni li eixia
conforme d’un ermità
i li deia: -Catalina,
amb mi t’has de confessar.
-Jo no em vui confessar amb tu
perque ets dimoni d’infern;
jo me vui confessar amb Déu
perque me dugui an el cel.
Cada dia dematí
es parei don una uiada;
pens en vós, amor amada;
p’es carrer i dins sa casa
consider que sou aquí.
Enmig de la mar hi ha
una pedra alta i redona;
allà hi descansen es curros
quan vénen de Barcelona.