Bona amor, ausent de vós,
duc cadena amb dues vies;
voldria tots aquests dies
passassen de dos en dos.
Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.
Jo pas una pena gran
i no t’ho gosava dir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos podrem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.