A S’Estorell vaig anar
a sonar per sa novia,
i me varen fer cantar
sense beure ni menjar
fins i tant que vengué es dia.
Val Déu, quina xeremia
que em varen sebre pegar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Sencelles
Núm de glosa
18
Volum
II
Altres cançons relacionades
Ses fisconades que em dius
a mi em pareixen pessetes:
les me pas p’es maneguins
cap avall per ses faldetes.
En Biel devers Maó
deu passar la vida trista
perque ha molt que no ha vista
la vila de Llucmajor.
Tenc jueverd en remui
dalt es coll d’es cisternó.
Juan, de sa teva amor,
jo no en desig ni en vui.
Tradicionari de Mallorca
