A Calàbria embuia-querns,
afamats de llengonissa,
que per un tros de pellissa
escorxaren Sant Llorenç.
No crec que cap homo fes
lo que he fet amb tu, ingrata.
Des d’avui es cor barata:
me’n vaig a fer-ho al revés.
Entre les deu i les onze
ses botelles passaran
i es crespells no faltaran.
Això serà sa nostra honra.