Vaig venir tota entristida
de s’enterro d’En Gustí.
–Mu mare, ¿no heu sentit dir
que, en morir-se un fadrí,
se sol morir una fadrina?
Un fadrí enamorat
se’n va anar fora d’aquí.
Va estar set anys a venir,
i llavò, quan va esser aquí,
trobà son bé sepultat.
Amb guiterra i xeremia,
parteix i la va a buscar.
Fins a sa fossa va anar:
-Deperta’t, ànima mia!
Déu te doni bon repòs.
¿Em vols dir amb cortesia,
que es estat de lo teu cos?
Quan la vaig veure venir
per dins es camp que lluïa,
jo vaig dir: “Oh dissort mia!
Jo m’havia de morir!.