A Cala Figuera pesca
el tresor de mon amor:
voldria que fes maror
perque prest acabàs s’esca.

-Bernat, oh, Bernat;
però, Bernat!
-Hola, Juan,
fé’m un xigarro!
-No el te puc fer,
que si l’amo ve...
-Si l’amo ve,
pega un siulet
i farem via a sa paret.
Dos xigarros tenc,
tres que n’he fumats.
Tres i dos són cinc;
cinc i cinc són deu,
deu i deu són vint.
I vint, menos cinc, són quinze;
quinze, menos cinc, deu;
deu, menos cinc, són cinc;
i cinc i cinc i deu són vint.

De lluny lo veuen lluir
an el dimoni malvat
amb una ànima a’s costat
que ell la vol posseir.
-Diguès, dimoni, diguès,
tu qui saps la vida seva;
l’ànima, per a ser teva,
¿quin gros pecat ha comès?
-Com a l’altre món estava,
no feia sinó pecar
i contra de Vós jurar;
passa dreta no donava.
-Miquel, porta la balança
i pesarem lo procés;
si es de l’àngel pesen més,
tendrem bona confiança.
-¿Que ho veis, Mare i Senyora,
com pesen més los pecats?
No us faceu defensadora
de pecadors tan ingrats!
-¿No basten les meves manyes
per una ànima salvar?
Nou mesos vos vaig portar,
Fillet meu, dins mes entranyes!
-Vés, ànima venturosa,
a mu Mare a dar favors,
que si per ella no fos,
no series tan ditxosa.
-Per una salve gallarda
que em resaves cada dia,
tenies per companyia
Déu i l’àngel de la guarda.