Altres cançons relacionades
Si vos pogués alcançar
dins un any i mig o dos,
me faria anomenar,
per sa muntanya i p’es pla,
del món es més venturós.
A dins es vas del Roser
me duran, com seré morta;
i lo que més m’aconhorta,
que no m’hi enyoraré.
Un temps me deies "viola"
i ara me dius "garbaió".
¿Com no em demanes s’amor,
ara que estic tota sola?
Tradicionari de Mallorca
