A Santanyí no mereixen
tenir es nom de cristià,
perque són arribats ja
que ells amb ells no se coneixen
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santanyí
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
325
Volum
III
Altres cançons relacionades
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
Desditxada la poncella
que la tiren per sa pols!
Sa meva al•lota en vol molts,
i són molts que es riuen d’ella.
Digau, comare, digau;
¿es meu jardí com està?
Que, com hi hauran d’anar,
no haguem d’anar a cercar
fora Mallorca sa clau.
Tradicionari de Mallorca
