A Sant Llorenç, llorencines;

A Sant Llorenç, llorencines;
no n’he vistes tantes mai!
Però tenen un trebai:
que se casen i són nines.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sant Llorenç

Poble

Artà

Núm de glosa

827

Volum

III

Altres cançons relacionades

S’estimat a mi em descansa:
diu que no festejaré;
i jo per ell no perdré
ningun sopar, d’enyorança.

Ses fadrines deuen dir,
en veure fadrí granat:
-Tan vei i no t’has casat?
Qualque trebai deus tenir!

Aquest potecari brut,
parent de sa d’ets embuis,
qui pretén d’esser sabut
i destrossa tots ets uis.