A sa Torre de Marina
de don Guiem Massanet.
Qui diu ver, sempre endevina,
tant si fa calor com fred.
D’aquí veuen es llumet
pel qui té sa vista fina.
Que és d’hermós aquest balcó!
Molt bé el varen trebaiar:
d’enfora poren mirar
sa senyora i es senyor.
Com es sol se’n va a la posta,
baix d’es Puig de Galatzó
ses gallines, ¿saps què diuen
com han post, d’es cap d’un poc?
-Qui-qui-quic! Coc-coc-coc! –
No sé qui ploren o riuen
o si elles mateixes diuen
que han trobat es menjar poc.
-Tites, tites, ti-ti-tiu!-
Jo vos crid i no veniu!
¿Que teniu males sospites?
¿O por que vos mengi frites,
bé en s’hivern o bé en s’estiu?
Més informació
Classificació
Humorístiques
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Adiós, sogra passada,
adiós, sogra d’un temps.
Na Maria m’agradava
i ara no m’agrada gens.
Baix d’es Molí de N’Enclua
vaig caure ben allargat;
si no ve Mestre Bernat,
a su-allà hagués derramat
tota quanta de sang duia.
Duis beure an es sonador,
que ja té sa boca eixuta.
En veure escudella bruta
duis-la an es rentador.
Tradicionari de Mallorca
