A sa torre Canyamel,
mu mare, deixau-m’hi anar.
Jo no hi som per festejar,
hi som per veure En Miquel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Allunyament. Enyorança
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, Enyorança, Festeig, Patrimoni urbà, Relació pares-fills, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
21
Volum
I
Núm de pàgina
4
Interpretació
Referència a l’amor entre home i dona. Els sentiments d’una enamorada per l’absència del seu estimat. Expressa melancolia produïda per l’allunyament i condensada en l’enyorança.
L’enamorada prega la seva mare que la deixi veure el seu estimat.
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Miquelet, estimat meu,
no em dons la vida penada;
vine a fer qualque passada;
si no t'ho paga ta mare,
ja t'ho agrairà el cor meu.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.
Tradicionari de Mallorca
