Es fadrins de Marratxí
duen sa beca girada
i sabata ripuntada
i guardapits de xelí.
Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.
En veure niu, ¿que no arruixes
perque no se mengi es blat?
En es camí de Ciutat
hi ha es matador de bruixes.