Des que el Rei soldat me fé,
no he tornat tenir alegria.
Catalina, jo voldria
que pensasses qualque dia
en so qui et vol tant de bé;
que, si no hi penses, perdré
es llum de Déu vertader,
sa força i sabiduria;
pensant en tu, qualque dia
l’ànima a Déu donaré.

En Bufassa ho troba poc,
que es seu fii sigui botxí;
va matar En Xexc d’es Molí
sense donar-li garrot.

Com seràs damunt l’altar
que te posaran s’anell,
ja pensaràs en aquell
qui deu anys te festejà.