Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.
Set a una ravenissa
no la pogueren ’rancar,
i hi hagueren de menar
ses egos de Son Catlar,
ses euveies de Païssa.
Ja no hi ha sol ni estrelles
ni lluna que don claror,
que la vostra resplendor
apaga totes aquelles.