Altres cançons relacionades
Una rosa aponcellada
duis, garrida, en es cabeis.
Jo no sé com vós no ho veis:
s’enveja l’ha mustiada.
Aqueix camí d’es Pou Nou
l’he d’arribar a enrajolar
per com s’estimat vendrà,
que no tenga res de nou.
Érem dins es reguerons
que diuen de can Gaià,
com es xoric va pegar
i te fé escampar es murtons.
Tradicionari de Mallorca
