Jo diria més cançons
al teu cos, Aina Maria,
que una beata en un dia
no diria oracions.

¿Saps què voldria ta mare?
Que t’esclatassis cavant
i que no menjassis tant,
que sa farina va cara.

¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.