Si sa civada no em prova,
en es blat m’adobaré.
Mestre Pau m’haurà de fer,
de fusta, una esquena nova.

Com estaré ajonoiada,
Déu meu, per a rebre-vós,
m’heu de fer considerada
qui som jo i qui sou Vós.
Un Senyor tan poderós
dins una capsa tan pobra!
Vestiu-lo de blanca roba.
Senyor, an el meu esperit,
que el meu cor ara se troba
per rebre Déu infinit.
Vestiu-lo de blanca roba
d’amor i de caritat
perque el dia del judici
estigui ben preparat
p’al temple de Déu entrar.
Del major Rei la corona,
quina joia n’és tan rica!
N’és ditxosa una persona
de rebre una tal visita.

La senyora Catalina
i el senyor Sebastià:
una rosa a cada galta
i un clavell a cada mà.