Sa meva dona primera
les me deixava passar;
sa que tenc és com un ca
que, en tenir malíci’, fa
més d’un pam de sabonera.

Blat ajagut un torrent,
també amb sa canya vermeia.
L’amo mirava i no deia:
-Al•lots, beveu aigordent.

¿Que no saps que m’enviares,
per divertir-me, un ca?
Per això et torn enviar
canyes d’es mateix canyar,
que, com neixen, són pintades.