A quinze anys la joveneta
ja se comença a estirar:
no s’atura de fregar
per fer-se sa cara neta.
An es setze anys, ja se posa
dreta damunt es portal,
ben planxat es davantal,
i a cada galta una rosa.
An els desset, ja se’n va
amb amigues p’es carrer;
sa intenció que ella té:
-Fulano, deu festejar?-
An els devuit, ja s’entorxa
per ses palces a badar,
per veure si encontrarà
fadrins, per fre-los sa torta.
An els denou, ja se’n va
a qualque ball amb sa mare;
no la veuen seure plana,
només sempre pucejar.
An els vint, dóna turment
a son pare i a sa mare:
-Vuit faldetes d’indiana,
travessos de cada vent.-
An els vint-i-un, ja duu
es ram a ca’s teixidor:
-Feis-me uns estufadors
que ho sien de tots colors
p’es fadrins fer enamorar.-
An els vint-i-dos, ja té
cànyom i estufadors
i no té festejadors:
la jove n’està endarrer.
Als vint-i-tres, roda clau;
la jove n’està endarrer.
Als vint-i-tres, roda clau;
la jove perd la fortor:
-Un ofici i un sermó
vos promet, si el m’enviau.
An els vint-i-quatre, va
davant la Mare de Déu:
-Digau quin ha d’essre es meu;
m’oblic a anar-lo a cercar.-
An els vint-i-cinc, ja diu:
-Sa culpa la teniu vós!
M’haguésseu fet botonada,
entrant en es vint-i-dos!