Altres cançons relacionades
Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
Quan fórem davant es puig
pegàrem un toc de corn:
-Gent d’es Rafal, fora son,
que sa novia vos fuig!
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
estar amb tu tant com viuria
i el cel com me moriré.
Tradicionari de Mallorca
