Mestre Lau, essent fadrí,
’magava ses sobrassades
dins ses bótes congrenyades,
quan ’vien buidat es vi.
I llavò movia un bot
quantra ses seves germanes:
-Sou voltros qui les heu dades
an es qui habiten aquí.

Com me veig tan tota sola
com la gírgola en el camp,
per devertir-me jo cant
i la meva vista plora.

S’estimat vol que li pag
ses passes que ell ha donades;
jo també vui que me pag
ses llumades que he cremades.