Donetes de Catalunya,
no us caseu amb sabaters,
perque passareu cassussa
i mai tendreu cap dobler:
Es dilluns van per la Sala
i es dimarts a passejar;
tres dies a la setmana
passen sense trebaiar.
A Crispín arribon,
zapatero remendón.
Zapatero tero,
mete la lezna
en el agujero.

M’enviaràs un paper
que hi estigues retratada.
Jo comanaré a ta mare
que et tenga ben reguardada
fins i tant que tornaré.

-Saps que estic d’enamorada,
i no t’ho gosava dir!
Juan, si fas una estada,
com aquesta que has feta ara,
ja no em trobaràs ací,
sinó que sentiràs dir:
-Tal jove m’han soterrada,
i tot n`´es causa un fadrí
que amb paraules l’ha campada.
N’hi deia molta vegada:
“Bona amor, fiau de mi!”
I ella deia que sí,
perque estava enamorada.
I n’hi ha pres, a la fi
com l’antena d’un molí,
que , en pegar-li trebolí,
roman tota espellisada
i no l’arriba a coir.-
Així me n’ha pres a mi,
per estar enamorada!