-Jaume Roses, jo me’n vaig
a unes altres parts millors,
que diuen que es glossadors
allà tenen més despatx.
-Jaume Catiu, si te’n vas
a un altre lloc millor,
pensa en Déu Nostro Senyor,
que és llarg es camí que fas!
-¿A quant venen aquest blat?
S’entén, si el donau a espera.
Me’n duré mitja cortera
i dijous qui ve, un sac.
-An aquest preu l’he posat
i el venc d’aquesta manera:
A tothom el don a espera
fins que l’hagen mesurat!

Sa jove tenia ganes,
per Sant Jaume, de ballar:
se va haver d’aconhortar
amb un aumud de vellanes.

-Saps que estic d’enamorada,
i no t’ho gosava dir!
Juan, si fas una estada,
com aquesta que has feta ara,
ja no em trobaràs ací,
sinó que sentiràs dir:
-Tal jove m’han soterrada,
i tot n`´es causa un fadrí
que amb paraules l’ha campada.
N’hi deia molta vegada:
“Bona amor, fiau de mi!”
I ella deia que sí,
perque estava enamorada.
I n’hi ha pres, a la fi
com l’antena d’un molí,
que , en pegar-li trebolí,
roman tota espellisada
i no l’arriba a coir.-
Així me n’ha pres a mi,
per estar enamorada!