Plorava! Saps que plorava!
I no tenia consol,
perque veia que es reol,
sense fer vent, s’engronsava.
En jove, no et sapi greu
tornar tres passes enrere;
no hi ha cosa més lleugera
que és estar en gràci’ de Déu.
En Tomeu Gaià Reüll
té un pou en es Mitjà Pla.
Per no haver-lo de tapar,
li va fer un barracull.