A Na Maria Sarrona
ja no li falten trebais:
a ca seva té mirais
d’es més fins de Barcelona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Binissalem
1247
III
Va durar vint-i-un dia
que a ca seva vaig anar,
i sempre la vaig trobar
que cosia una camia;
jo no sé si no en sabia
o no devia frissar.
¿Saps quina una me’n seguí,
no hi ha molt: anit passada?
Amb sa clenxa ben posada,
s’estimat no va venir.
-Jo, par que us haja sentida,
amor, suara cantar.
-¿Que heu mamada llet de ca,
que teniu tan bona oïda?