A Na Maria Sarrona ja no li falten trebais: a ca seva té mirais d’es més fins de Barcelona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vanaglòria. Presumpció
Binissalem
1247
III
Ses gracis te’n puc donar, de ses vellanes que has duites: totes són estades buides, no n’he pogudes menjar.
Palometa, palometa, palometa de Sineu: tu seràs sa colometa, jo seré es colomí teu.
Es conco, des que és casat, ja no em fa cap moixonia; totes les fa sa tia, es vespre, en estar colgat.