A Na Maria Sarrona
ja no li falten trebais:
a ca seva té mirais
d’es més fins de Barcelona.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vanaglòria. Presumpció
Poble
Binissalem
Núm de glosa
1247
Volum
III
Altres cançons relacionades
D’aquí veig Biniagual,
ses cases i ses auzines.
Totes ses al•lotes fines
pateixen d’es mateix mal.
Es fadrins qui duen troca
la duen per entonar,
i qui no en té, ja se’n fa
per agradar a s’al•lota
Catalina, anit passada
va venir un jovenet
per rallar amb tu i veure’t,
i vares estar colgada;
i te va deixar senyada
una rosa a sa paret.
Si no la hi vols, aixequè’t
i pega una emblanquinada.
Tradicionari de Mallorca
