S’al·lota que vaig buscant,
voldria fos llambrinera,
guapa, llesta i sandunguera,
amorosa i elegant.
No et retgiris, companyó:
per mi hi pots anar en de dia,
i es guerrers de fora vila
pegaran sa xecalina
més alta que es puig Major.
Jo no me cans de mirar
s’enfront d’aquesta tafona,
perque qui hi habita em dóna
més aliment que es menjar.