M’han privada que no rall
amb vós, mon bé vertader.
Tanmateix hi rallaré
quan passaré p’es carrer
cap amunt i cap avall.
Qui té quimera, no dorm;
i jo la tenc, i ben forta,
mon pare, amb aquella al•lota
que és més hermosa que es sol.
En Pere aguantava s’ase
i En Rafel li feia llum
i Na Francisca emparava
trossos de llom com es puny.