A Montuïri són perros,
fan es joc d’es catalans
i solen dir que es seus sants
tenen ets ossos de ferro.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Montuïri
Poble
Sencelles
Núm de glosa
189
Volum
III
Altres cançons relacionades
La maina Déu va enviar
a un melicotoner:
tres petitons n’hi dugué,
i llavò, a’s cap darrer,
tres més grossos ne tengué,
que tothom se n’admirà.
Sa guerrera a mi em mermula;
jo a dir mal d’ella no gos.
Mal li surta es carcabòs,
es fetge i sa freixura,
i llavò, si no s’atura,
gotes de sang d’es seu cos!
Mirau Mallorca si és gran:
més ho és la part forana!
No us alabeu, ma germana;
es veinats són qui ho diran.
Tradicionari de Mallorca
