A Montuïri són perros, fan es joc d’es catalans i solen dir que es seus sants tenen ets ossos de ferro.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Montuïri
Sencelles
189
III
En Llinàs volia anar a acompanyar Na Barrí, i sa mare li va dir: -Jaume, acaba d’afaitar.
La lluna n’és variable, vós també ho deveu esser. Vostra mare deu voler dos cavalls dins una establa.
Ja no hi ha de qui fiar, de ningú nat d’aquest món, perque, com més amics són, més alerta els has d’anar.