–Com veig l’abre carregat
de fruita més que de fuies!
–Mira’l bé, però no en cuies,
que per ara està privat;
ja vendrà temps, estimat,
que te daré llibertat
per coir-ne fins que en vuies.
¿Te recorda aquella nit
que jo vaig venir endolat?
Es teu gust seria estat
que jo fos el teu marit.
Lo minyó no vol callar
en los braços ni en cadira.
Amb la vostra calentor,
jo crec que s’adormiria.