Una dona veia veia
que tenia nou-cents anys
se va casar amb un jove
que en tenia mil i tants.
¿Saps què voldria tornar?
Es trispol d’aquí on balles,
sols per esser trepitjat
de los teus peus; tant m’agrades.
¿Saps quan vendran ajudants?
Quan no n’haurem de mester.
Jo me pens que los diré
que per seure hi ha bancs.