Una dona veia veia
que tenia nou-cents anys
se va casar amb un jove
que en tenia mil i tants.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Maria de la Salut
Humor i comicitat, Joventut, Matrimoni, Vellesa
7a7b7c7b
Mixta
4
5018
I
292
A baix d’un dallò molt vei
vaig sembrar un dallò tendre.
I vós, madò Dallonera,
¿voleu un dallò p’es gendre?
Amenaçant tots es dies
vides de papes i reis,
faig tornar joves es veis
amb ses meves moixonies.
Un raor
Una rosa de cent fuies
sempre l’he vista esfuiar.
Ai, Beleta! Si no mudes,
En Juan no te voldrà.