Un any, a dins sa corema,
es març se posà ploguer;
pastor hi va haver qui tragué
bolets per damunt s’esquena.
Si la mar tornava tinta
i les ones paper fos,
no en tendríem per escriure
s’amor que tenim jo i vós.
Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.