A la fonda de la Pera i holà!
dames hi varen anar i holà!
Pregunten a l’hostalera: _¿Què teniu per a sopar?
-Trobareu pollastre amb prebe i arròs sec amb bacallà.-
Elles demanen a l’amo per anar-se’n a colgar.
-Agafa el llum, criada, les podràs acompanyar.-
La criada és traïdora i se va posar a guaitar.
Ells duen calcetes curtes i una espasa al costat.
Com les dames se colgaren, la criada va tancar.
-Criada, obri la porta i cent duros cobraràs!
-Ni per cent ni per cinquanta, l aporta no s’obrirà.
Mos pensàvem que eren dames i són lladres per robar.
No són cavallers, senyora, sinó lladres per robar!
Temes diversos
Inca
Assonant
Cara de lluna redona,
no sé de què t’has picat.
¿Que som jo qui no t’agrad,
o n’estàs tot afrontat
de rallar amb ma persona?
Ho trob d’un homo grosser
qui en es segar diu vega.
Menjar frit dins una pella,
beure vi dins un celler:
en això dic vida alegre!
Aquella de can Amer
vol que li diguen “senyora”;
du postetes a sa coa
perque s’enrodilli bé.