A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1
Volum
IV
Altres cançons relacionades
En tu voler anar a Ciutat
ja m´ho diràs, Catalina,
i es camí estarà enramat
de vellutet encarnat
i roses de color fina.
Jo tenc una parra
de dos mil borrons,
i ne fa de grossos
i de petitons.
L’any dotze feren es sous
i l’any tretze ses tresetes,
l’any catorze ses pessetes
i l’any quinze es durets d’or.
Tradicionari de Mallorca
