A la cota cota de les llistes fines!
Que són de polides ses meves cosines!
A la cota cota d’es vestits vermeis!
Que són de polits es meus germanets!
A la cota cota de ses endianes!
Que són de polides ses meves germanes!
A la cota cota i ja no en sé més!
Qui no té doblers, que se’n vagi a jeure!
Vària
Artà
Assonant
Matancers, taiau menut,
que ses matanceres renyen
perque empenyen i empenyen
i no passa per s’embut.
Cant i no tenc alegria;
més me trauria plorar
quan veig que ausent he d’estar
de qui me dóna alegria.
En es carrer de la Creu
la cridava i no em sentia.
Garrida, a mi me’n prenia
com el qui cus i no hi veu.