Doblers i salut i pa
i doblers d’or a voler
i el cel en morir-mè:
¿hi ha res més que desitjar?
Considerau, bona amor,
si l’abundància us aufega;
no es fan d’aquests tractes, no,
en no esser de sa color
de sa fosca o de sa pega.
An el cel voldria anar
a fer una passejada,
i, com hi seria entrada,
ja no voldria tornar.