Francina, el meu cor s’estella
des que amb tu no he rallat;
jo visc més atribulat
que un vaixell que s’ha negat
dins es canal de Marsella.
¿Vols que te conti un paper
que solen fer a Bunyola?
En sentir passar es lleter,
surten amb sa casserola:
-Veneu-me’n a mi primer,
que he deixat s’al•lot qui plora.
Aquest enamorament,
saps que el pagaràs de car!
Arribaràs a acabar
primer es pa que talent.