Com vaig veure sa farola
de la vila de Maó,
vaig pensar en vós, bona amor,
que quedàveu tota sola.
Peixetera, peixetera,
tu m’ets dat es peix dolent.
Si no em tornes sa pesseta,
ho diré a tota la gent.
La jove anava d’un peu
per devers ca es perruquer:
-Feis-la’m que m’estiga bé,
mestre, i demanau preu.