La jove, vós qui duis dol,
que vos trob d’agraciada!
No hi ha cap persona nada
ni en aquest món batiada,
que no li doneu consol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Bellesa, Desig, Floretes, Indumentària i estètica, Joventut, Pèrdua i dol
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
1467
Volum
I
Núm de pàgina
89
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Si sa meva amor du dol,
jo me vestiré de negre:
la mar qui per terra frega
de lluny fa lluir es sol.
Com veig aquest estelet
que va darrerre sa lluna!
Lo meu cor passa fretura
ausent de vós, ramellet!
Tradicionari de Mallorca
