A sa font de s’Heretat
jo m’hi vaig rentar sa cara,
i bruta la duia encara
de tant que havia plorat.
Com som a’s cap de cantó,
peg batut a sa guiterra:
-¿No em coneixeu, madò Serra?
Som En Jordi Carrió!
A Sant Llorenç gent dolenta,
un d’aquí, s’altre d’allà,
perque duen dins es ventre
un granotot com un pa.