Jo som segador que em basta,
això ja ho poreu pensar.
L’any passat me vaig trobar,
dins sa falcada, un uiastre.
Ten paciència, fii meu;
qualque dia acabaràs,
mos donaràs un abraç
a gust i a agrado teu.
Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.