Una barra tota d’or,
que en deu valer, de diners!
I jo en pagaria més,
Margalida, del teu cor.
Sa madona de Son Not
mos feia menjar a les fosques
i mos passàvem ses mosques
per miques de camaiot.
¿Què he de fer d’es garbo teu,
de ton aire preciós?
¿Què he de fer de mirar-vós?
De quant veig, no hi ha res meu.