Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.
Mu mareta, jo m'esclat!
Que véngui tot d’una En Jaume,
que m'agafa mal d'espaume
quan no el tenc an es costat.